Diuen que les sabates són nostres peus.el moble
dels
Hi ha gran nombre de mots que defineixen
allò que ens guarda els peus: sabates, sandàlies, xancletes, sabatilles, “albarques”,
botes, esclops, sabates de tacó alt, “manoletines”, mocassins, “catiusques”,
xiruques, sabates de xarol, bambes, nàutics, socs, espardenyes i segurament que
me’n deixo molts més sense anomenar.
Aquests “mobles” són fets de molts
materials diferents, com ara: roba, cuir, plàstic, fusta, cautxú, espart.
A més a més, n’hi ha de totes mides, formes
i colors; amb cordons o sense, amb sivelles, cintes, botons i tota mena d’ornaments
que els poden fer més o menys agradables als gustos dels usuaris. Que per altra
banda no tenim cap altre remei que aconseguir-ne algun parell per poder
caminar.
Quan hem aconseguit escollir el model
que més ens agrada, ens hi veiem afavorits i ja tenim aquell vestit que farà el
conjunt idoni als nostre desitjos, apareix la pregunta inoportuna: quina talla
gastes?
Cal que tinguem en compte que si ets un
noi, fins el 45 o amb sort el 46, en pots trobar amb relativa facilitat en
qualsevol sabateria o gran superfície. Si ets noia fins el 41 i amb molta sort
el 42. Talles que per altra banda sempre són justes o la forma no sempre es prou
còmoda als nostres peus. Que a la curta es converteixen en un suplici insuportable.
Ara com ara la cosa es complica si
gastem una talla superior. El número 48 per a nois o el 44 per a noies, ja són
un problema. I val a dir que si els superem, la cosa pinta una mica difícil,
per dir-ho de manera suau. A part que els models disponibles seran ja un tant
“ortopèdics” i només els trobarem en sabateries especialitzades, i de vegades,
depenent del model, en tendes esportives de nom reconegut; el preu que haurem
de satisfer segurament serà en consonància a la mida de la talla de les nostres
sabates, es a dir seran cares.
Hi ha una qüestió que m’he preguntat
sempre: Com va això de les mides del calçat? La numeració del calçat és una
mesura arbitrària a cada nacionalitat? Les sabates que ara mateix porto hi
posa: EU 47, US 11, UK 11,5 i CM 30. Això vol dir que: a Europa, a Estats Units
d’Amèrica, al Regne Unit i en el Sistema Mètric Decimal, hi ha una mesura diferent
per una talla de sabata única. Sembla ser que és així.
Fem una mica d’història. Des del segle
XVIII, els fabricants de calçat utilitzen una mida pròpia que en van anomenar:
el punt.
Així doncs, per a determinar la
longitud del peu es podia utilitzar: el punt París, el punt Berlín, el punt
Viena, entre molts d’altres. És a dir, els mestres sabates de cada regió fixaven
el seu propi criteri per a determinar la mida del seu punt.
En tot cas no va ser fins a finals del
segle XIX quant es va començar a fabricar calçat en grans quantitats. Llavors
va ser quant les diferències de la mida de les sabates es va convertir en un
problema, el qual encara avui es manté.
Continuem amb la història, a principis
del segle XIX en temps d’en Napoleón, a Europa es va estendre el punt París,
aquest equival a 2/3 cm (6,667 mm). Resulta que aquesta mida era massa gran
pels peus del súbdits de l’Imperi, per la qual cosa es va introduir la mitja
mesura. En altres paraules, el calçat del número 40,5 equivalia aproximadament
a 27 cm.
Com no podia ser d’altra manera a les
illes Britàniques les coses eren del tot diferents. Per ordre del rei Eduard II
(1284-1327) el sistema de mesures, no solament el del calçat, es va determinar
d’una manera molt peculiar.
Eduard II va regnar del 8 de juliol de
1307 al 21 de setembre de 1327. Durant aquest període de temps el rei Eduard II
va determinar que tres grans d’ordi posats l’un al costat de l’altre formaven
una polzada (2,54 cm) y que 12 polzades feien un peu (30,48 cm).
Tornant al calçat, la unitat de mesura
anglesa, però ara als peu, es va dir “size”,
la qual equivalia a la longitud d’un gra d’ordi, es a dir 1/3 de polzada (0,846
cm). Com podem apreciar aquest rei era partidari dels cereals com a mesura
universal de longitud.
Malgrat tot es va constatar també que
era una mesura massa gran pels peus de la època i es va introduir la mitja
mesura: 1/2 “size” (0,423 cm).
El sistema de numeració del calçat
angles comença amb una longitud pels adults de 22 cm anomenat “size” 1, que equival al número 33
francès.
La numeració més corrent entre homes
oscil·la entre el número 5,5 (39 en numeració francesa) y l’11 (46 en el
sistema francès).
Per altra banda la numeració americana
es bàsicament la mesura anglesa “size”
però en una diferència de partida prou important, l’escala comença en 1,116 mm,
el què significa que en comparació amb el sistema angles cada número comença
una mica abans.
Per acabar, els sistema mètric
decimal, en referència al calçat és pot utilitzat. Simplement ens dóna la
mesura del peu o de la sabata en centímetres. A la pràctica no s’ha imposat,
només ens informa de la llargada del nostre peu en centímetres.
Sense cap mena de dubte aquests
“mobles” que portem als peus tenen molt a dir sobre nosaltres. No solament
sobre els nostre gustos o les nostres preferències, sinó també es converteixen
en un veritable problema si tenim els peus grossos, llarg, prims o més
sensibles que la majoria de persones del nostre entorn.
Jaume Roselló
Vull pensar que aquesta entrada en el
blog de SIMACatalunya serà una lectura amena per tot aquella persona curiosa de
saber una mica més sobre aquelles coses quotidianes de poca importància però de
gran transcendència en el nostre dia a dia. Agraïré qualsevol comentari sobre
el tema.
