lunes, 30 de septiembre de 2013

Copagament medicaments hospitalaris.


Copagament a les farmàcies dels hospitals.

El passat 18 de setembre de 2013, el Butlletí Oficial de l’Estat (B.O.E.) publicava una Resolució del Ministeri de Sanitat, en la qual establia el copagament de 42 medicaments que generalment els proporcionen les farmàcies dels hospitals als malalts no hospitalitzats.

A partir de l’1 d’octubre de 2013, s’hauria d’abonar el 10% dels cost d’aquests medicaments fins un màxim de 4,20 euros.

Aquests 42 medicaments, tècnicament anomenats de diagnòstic hospitalari, generalment de cost elevat, van destinats a malalts crònics o amb malalties greus (càncer, artritis, hepatitis, esclerosi múltiple i tractaments de fertilitat).

Malgrat les notícies aparegudes en el sentit que totes les Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol estaven d’acord amb l’aplicació d’aquesta Resolució. Hores d’ara ja hi ha algunes Comunitats, entre elles Catalunya, que no aplicarà, de moment, aquesta mesura.

No vol dir que no l’aplicarà, sinó, que ara per ara, és precís fer una revisió a fons dels criteris per tal de decidir la seva idoneïtat.




El Departament de Salut està d’acord amb el criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que estableix que cap tipus de recurs addicional por cofinançar les prestacions sanitàries públiques comporti una barrera per accedir-hi, especialment en el nostre país amb un model de Sistema Nacional de Salut (CatSalut) finançat mitjançant els impostos generals i de forma progressiva.

Segons es desprèn del concepte de copagament, aquest té dos objectius: el dissuasori i el recaptatori.

Val a dir que en aquests tipus de malalts no si val a dissuadir cap comportament abusiu o convulsiu, sinó que les pròpies malalties que combaten, els fan imprescindibles i necessaris per una qualitat de vida mínima.

Respecte al recaptatori, no és el preu, no és el cost pròpiament dit, és el fet d’haver de pagar per un medicament, insisteixo, imprescindible i necessari pels afectats per alguna de les malalties citades.

De nou i en mica en mica es va estrenyent el cercle sobre les persones que malauradament estan afectades per alguna malaltia o greu, com les ja esmentades.

Sota el concepte de crisi s’amaguen polítiques restrictives i es limita cada vegada més l’accés a una sanitat universal i de qualitat reconeguda.

Aquesta és una mesura més. On acabarà?      



miércoles, 11 de septiembre de 2013

Diada Nacional de Catalunya


Una persona cada 5.000


La proporció de persones possiblement afectades per la Síndrome de Marfan en relació al total de la població, es fixa en una persona cada 5.000. Aquesta dada és pràcticament tota la informació disponible fixada sobre la prevalença d’aquesta malaltia.

Avui 11 de setembre, se celebra la Diada Nacional de Catalunya.

L’acte de més rellevància que avui se celebrarà serà, sense cap mena de dubte, la Via Catalana cap a la Independència.

Un acte reivindicatiu i popular que unirà durant 20 minuts els dos extrems de Catalunya, des de La Jonquera fins Alcanar, per una cadena de persones agafats de les mans.




A les 17 hores 14 minuts s’iniciarà l’acte. Precisament coincideix amb la data 1714 en que va capitular la ciutat de Barcelona davant les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).

Seran més de 400 kilòmetres els que uniran els participant agafats de les mans. Es pot calcular que aproximadament en seran al voltant de 400.000 persones les que tots faran aquest gest d’agafar-se les mans.

Tenint en compte que una persona de cada 5.000 pot estar afectada per la Síndrome de Marfan, en seran unes 80, a tot estirar, que ens representaran en aquest acte multitudinari.

Indistintament de l’ocasió i del moment, volem fer palès la necessitat i el desig que es segueixi i s’incrementi la investigació, l’atenció i el seguiment de tots els afectats per la Síndrome de Marfan i la resta de malalties minoritàries.

Desitgem i necessitem que les nostres autoritats, que avui especialment es deixaran veure, que s’afalagaran amb complaences de tota mena, siguin sensibles, responsables i valents amb les decisions que els hi toqui prendre i segur que ens afectaran a tots nosaltres.


lunes, 2 de septiembre de 2013

Hidratació II



Equilibri hídric.



Per estar ben hidratats és necessari refer els líquids que anem perdent, mitjançant les begudes i els aliments. Això es coneix com equilibri hídric i es fonamental per a la nostra salut.

Val a dir que és com una balança que cal que estigui el més anivellada possible, entre els líquids que ingerim i els que perdem.

Les pèrdues diàries de líquids es produeixen majoritàriament per l’orina, per les femtes, la transpiració cutània i la respiració. A més a més, factors com la sudoració o en situacions de diarrees o febre, les pèrdues de líquids poden augmentar. D’aquestes maneres, les pèrdues netes diàries poden oscil·lar entre 1 i 3 litres.

El nostre cos no disposa de mecanismes d’emmagatzematge hídric prou eficient. Per això, cal compensar les pèrdues i es fa del tot necessari ingerir líquids. De fet, entre el 75% i el 80% de les necessitats hídriques del nostre organisme les obtenim bevent.

Diferents estudis científics han demostrat que variar els líquids que anem prenent durant tot el dia ajuden a beure més i equilibrar les necessitats d’hidratació i reduir el perill de deshidratació.



L’aigua és la beguda per excel·lència. Apaivaga la set. Malgrat la que surt per l’aixeta pot tenir mal gust segur que ens farà passar la set. N’hi ha embotellada de múltiples marques i orígens, tractades, minerals, naturals i amb gustos de tota mena. Però per fer passar la set com l’aigua no hi res.

El sucs de fruites naturals tenen un 90% d’aigua i aporten propietats de la fruita fresca que són fets, i a més aporten energia.

Els batuts poden arribar al 80% d’aigua depenent del què estiguin fets.

El refrescos són begudes compostes quasi bé per un 90% d’aigua, poden contenir sucs de fruites, vitamines, minerals i moltes altres substàncies. De diferents sabors, amb sucre o sense, amb gas o sense. Fan passar la set o en poden donar més, el que si aconsegueixen és ingerir més líquids.

Els làctics, depenent si són sencers, desnatats o semidesnatats, solen tenir entre un 80% i un 90% d’aigua, però són la primera font de calci de la nostra alimentació, a més d’aportar nutrients molt necessaris pel nostre organisme.

Les infusions són aigua en un 98%. Es preparen fen bullir aigua amb plantes de diferents sabors i propietats i es poden prendre calentes o fredes, a gust de cada persona o època de l’any, són l’alternativa eficient per aquells que no beuen suficient.
 

Com s’hidrata el nostre organisme?

Principalment al beure. L’aigua i d’altres begudes com infusions, refrescos, sucs, caldos o làctics cobreixen la majoria de les nostres necessitats diàries.

Els líquids que contenen els aliments. Sobre tot fruites i verdures tenen alts continguts en aigua. Com exemple cal citar la síndria que amb un considerable 98% d’aigua ostenta el primer lloc de les fruites amb més contingut d’aigua, i cal dir que és aigua orgànica no mineral, és a dir, que la planta l’ha incorporat i ens la ofereix de manera que s’absorbeix directament pel nostre organisme.



I per finalitzar hi ha petites quantitats d’aigua, no més de 300 mil·lilitres diaris,  que es produeixen en el nostre organisme per diferents processos metabòlics de proteïnes, lípids i hidrats de carboni.

Informació extreta de l’Observatorio de Hidratación y Salud (OHS).