Dia Mundial de
l’Alimentació
Un dia com avui però
de 1945, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i
l’Alimentació (FAO) va marcar aquesta data cada any com
el Dia Mundial de l’Alimentació.
Els sistemes
alimentaris per a la seguretat alimentària i la nutrició són el tema central
del Dia Mundial de l’Alimentació per aquest any 2013.
Un sistema alimentari
està format per l’entorn, les persones, les institucions i els processos mitjançant
els quals es produeixen, s’elaboren i es porten fins el consumidor els
productes agrícoles.
En general els
objectius del Dia Mundial de l’Alimentació són:
- Estimular
la major atenció a la producció agrícola a tots el països i un més gran esforç
unilateral, bilateral i multilateral entre els ens governamentals i no
governamentals.
- Activar
la cooperació econòmica i tècnica entre països en vies de desenvolupament.
· - Promoure
la participació de les poblacions rurals, especialment les dones i els grups
menys afavorits, en les decisions i activitats que afecten les seves condicions
de vida.
- Augmentar
la consciència pública de la naturalesa del problema de la fam al mon.
- Estimular
la transferència tecnològica cap als països del tercer mon.
- Promoure
més el sentiment de solidaritat nacional i internacional en la lluita contra la
fam, la malnutrició i la pobresa i assenyalar els èxits aconseguits en matèria
de desenvolupament alimentari i agrícola.
Aquests objectius ens
poden semblar molt llunyans i fora de les nostres expectatives com a societat.
Malgrat tot dins el context que ens toca viure amb una profunda crisi econòmica
no perden vigència.
L’idescat (Institut d’Estadística
de Catalunya) informa que la despesa anual en alimentació de les llars
catalanes passa de 2.275 euros per les famílies d’un membre a 5.935 euros per
les de quatre membres.
Amb les dades
exposades cobrir les necessitats bàsiques en alimentació i aconseguir una
nutrició correcta, es fan cada vegada més complicades per un sector de la
població immers amb problemes d’atur i d’exclusió social.
La manca de d’atenció
dels governants a les necessitats alimentàries d’un ample sector de la nostra
societat, derivaran en problemes de malnutrició a llarg termini que s’agreujaran
inevitablement, encara més, si les persones afectades pateixen una malaltia
minoritària.
