Memòries del Drac de Sant Jordi

Cada any quan la primavera ens comença a fer oblidar l’hivern, la gent d’aquest país que en dieu Catalunya espera amb il·lusió el dia 23 del quart mes de l’any.

Per a mi, com a drac, aquest dia és el vuitè després de la quarta lluna plena de l’any. No té res d’especial a no ser perquè cap a l’any 1436 de l’època Cristiana, una institució d’aquest país anomenada les Corts catalanes va proposar que els ciutadans fessin festa, però no va ser fins vint anys després que la proposta es va fer efectiva. A mi em sembla esperar massa per passar-s’ho bé.

No va ser fins el segle XV que es va popularitzar el 23 d’abril com a festa d’aquells humans que volien manifestar el seu enamorament cap altra persona. Fent-se un regal molt especial entre ambdós, una flor, concretament una rosa i un llibre. Però, com sempre, els humans van fixar que la rosa l’oferia l’home a la dona i aquesta un llibre a l’home.

No ho entenc. Perquè l’home no li poden agradar les roses?. Oh, perquè un bon llibre només el pot apreciar el mascle de l’espècie?. En el món dels dracs quan som joves som mascles i quan el temps ens arriba ens tornem femelles. Avui això només els hi passa als caragols i equivocadament els hi diuen hermafrodites.

Corria el segle XX quan un narrador de la vida, altrament dit pels humans escriptor, originari de les terres de Llevant, valencià de naixement, que es deia Vicent Clavel i Andrés, va proposar celebrar un dia únic per promocionar i difondre els llibres a la “Cámara Oficial del Libro de Barcelona” i al “Gremio de Editores y Libreros”, ara bé, el dia proposat no era pas el 23 d’abril sinó el 7 d’octubre de 1927.

Però no va ser fins l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona que es va instaurar el 23 d’abril com a Dia del Llibre, després del gran èxit aconseguit amb l’iniciativa d’instal·lar parades de llibres al carrer. Per fi la cultura es feia del tot visible i es popularitzava.

Aquesta data coincidia amb l’enterrament d’un escriptor poc reconegut en vida però gran després de la seva mort, era en Miguel de Cervantes. Data aquesta poc agraciada, ja que també morí William Shakespeare, escriptor anglès de renom mundial. En Josep Pla, català universal també va morir en aquesta data. Dia de festa, no pas festiu actualment, però molt desgraciat amb pèrdues de grans personatges.   

No va ser fins el 15 de novembre de 1995, que la Conferència General de l’UNESCO va decidir que el 23 d’abril de cada any seria el Dia Internacional del Llibre.

Com sempre els humans necessiten temps per adonar-se’n de les coses evidents i reaccionar en conseqüència. A nosaltres els dracs no ens costa gens ni mica fer nostres les vivències dels avantpassats, ja que les reben al moment de sortir de l’ou en el primer aliment que rebem dels nostres progenitors. Tota l’historia es fixa al nostre cervell i no hem d’aprendre res més.

No podem oblidar a Sant Jordi, d’aquí prové la meva presència en aquesta historia. Sant Jordi era un cavaller molt enamoradís que va quedar encisat per la princesa Elisenda.

Sant Jordi volia impressionar a la princesa Elisenda i després de molts i molts assajos i no poques rebolcades, vàrem escenificar el domini de Sant Jordi sobre el drac, que no era ni més ni menys, que jo mateix fent veure que estava enfadat. Tot va anar molt bé i la princesa Elisenda va quedar captivada per Sant Jordi lluint la seva força i valentia.

Per aquest any ja n’hi ha prou. Fins aquí una mica de les meves memòries. Ha estat un relat curt de les meves vivències com a drac de Sant Jordi. 

Fins l’any que ve.