Ja som a l'atardor.
L'estiu ha estat llarg i molt calurós. Les altes temperatures ens han fet patir de valent. Semblava com si mai s'havia d'acabar la calor.
L'atardor ens fa recordar que és moment per enllestir nous reptes. Encara que, malgrat tot ens toca tornar a les costums rutinàries del dia a dia. Quan fem una mica de memòria del temps de vacances passat, tenim una certa enyorança. La platja, la piscina, la cerveseta a la fresca, la paella amb el amics, la família més estona del que és normal, la sogra que no para, i tantes coses properes i allunyades en el temps.
Fa ja unes setmanes llegia uns consells per facilitar el retorn de les vacances. Calia reincorparar-se de forma progressiva a la rutina diària. Tenir una actitud positiva. Apuntar-se a noves activitats. Revisar pautes de salut. Evitar el sedentarisme. Guanyar nous hàbits i deixar els dolents.
Ara faig una retrospectiva recent i no puc més que somriure cap a dins. De reincorporació progressiva, res de res. Ràpidament la rutina s'instaura i, com una llosa, t'apreta sense deixar-te respirar. Ja hi poses positivisme a tot plegat, però no saps com, ja estàs dins la roda una altra vegada. Et dius: haig de caminar més i menjar més sa. Res d'això, menges ràpid i malament, quasi bé no camines i escarxofat al sofà s'està de meravella.
Cal fer un esforç, tenir força de voluntat. S'ha de fer. Això va per a mi.
Hem de pensar amb la nostra salut. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. El primer que ja estic fent és proposar-me fites petites, senzilles. Sempre que puc pujo les escales a peu. Sempre que no hagi d'anar el sisè pis. M'he apuntat a la piscina, hi vaig poc, però és molt agradable.
A l'hora de dinar demano un plat. Un metge em va dir que per rebaixar pes cal menjar la meitat i fer el doble d'activitat. De berenar poc i millor gens. Sopar molt lleuger i si tinc gana a la nit, res, a dormir i prou. Això costa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario