Cada any quan la primavera ens comença a fer oblidar l’hivern, la gent
d’aquest país que en dieu Catalunya espera amb il·lusió el dia 23 del quart mes
de l’any.
Per a mi, com a drac, aquest dia és el vuitè després de la quarta lluna
plena de l’any. No té res d’especial a no ser perquè cap a l’any 1436 de
l’època Cristiana, una institució d’aquest país anomenada les Corts catalanes va proposar que els
ciutadans fessin festa, però no va ser fins vint anys després que la proposta
es va fer efectiva. A mi em sembla esperar massa per passar-s’ho bé.
No va ser fins el segle XV que es va popularitzar el 23 d’abril com a festa
d’aquells humans que volien manifestar el seu enamorament cap altra persona.
Fent-se un regal molt especial entre ambdós, una flor, concretament una rosa i
un llibre. Però, com sempre, els humans van fixar que la rosa l’oferia l’home a
la dona i aquesta un llibre a l’home.
No ho entenc. Perquè l’home no li poden agradar les roses?. Oh, perquè un
bon llibre només el pot apreciar el mascle de l’espècie?. En el món dels dracs
quan som joves som mascles i quan el temps ens arriba ens tornem femelles. Avui
això només els hi passa als caragols i equivocadament els hi diuen
hermafrodites.
Corria el segle XX quan un narrador de la vida, altrament dit pels humans escriptor,
originari de les terres de Llevant, valencià de naixement, que es deia Vicent
Clavel i Andrés, va proposar celebrar un dia únic per promocionar i difondre
els llibres a la “Cámara Oficial del Libro de Barcelona” i al “Gremio de
Editores y Libreros”, ara bé, el dia proposat no era pas el 23 d’abril sinó el
7 d’octubre de 1927.
Però no va ser fins l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal de
Barcelona que es va instaurar el 23 d’abril com a Dia del Llibre, després del
gran èxit aconseguit amb l’iniciativa d’instal·lar parades de llibres al
carrer. Per fi la cultura es feia del tot visible i es popularitzava.
No va ser fins el 15 de novembre de 1995, que la Conferència General de
l’UNESCO va decidir que el 23 d’abril de cada any seria el Dia Internacional
del Llibre.
Com sempre els humans necessiten temps per adonar-se’n de les coses
evidents i reaccionar en conseqüència. A nosaltres els dracs no ens costa gens
ni mica fer nostres les vivències dels avantpassats, ja que les reben al
moment de sortir de l’ou en el primer aliment que rebem dels nostres
progenitors. Tota l’historia es fixa al nostre cervell i no hem d’aprendre res
més.
No podem oblidar a Sant Jordi, d’aquí prové la meva presència en aquesta
historia. Sant Jordi era un cavaller molt enamoradís que va quedar encisat per
la princesa Elisenda.
Sant Jordi volia impressionar a la princesa Elisenda i després de molts i
molts assajos i no poques rebolcades, vàrem escenificar el domini de Sant Jordi
sobre el drac, que no era ni més ni menys, que jo mateix fent veure que estava
enfadat. Tot va anar molt bé i la princesa Elisenda va quedar captivada per
Sant Jordi lluint la seva força i valentia.
Per aquest any ja n’hi ha prou. Fins aquí una mica de les meves memòries.
Ha estat un relat curt de les meves vivències com a drac de Sant Jordi.
Fins l’any que ve.
Fins l’any que ve.
