lunes, 10 de marzo de 2014

Assessorament Nutricional



ASSESSORIA NUTRICIONAL 
" ISABEL VALDIVIESO "


ASSESSORA EN NUTRICIÓ CLÍNICA

MASTER EN NUTRICIÓ I SALUT

BIÒLOGA COL·LEGIADA

ESPECIALISTA EN INFORMACIÓ CIENTÍFICA


OBJECTIU:

Ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones mitjançant una nutrició adequada el seu estat de salut.

Balancejar l'estat nutricional segons el ritme de vida, malalties i/o medicaments.

DIETES PERSONALITZADES PER A PERSONES AMB MALALTIES DE BAIXA PREVALENÇA

MALALTIES MINORITÀRIES

El fet de conviure amb una d'aquestes malalties i conèixer grans persones que lluiten contra elles dia a dia, em va marcar com a objectiu en aquesta nova etapa, estudiar la forma d'ajudar mitjançant la nutrició.

La preparació del cos a nivell nutricional per a contrarestar el desgast que proporciona tant la malaltia com el tractament, ajuda a millorar la qualitat de vida.



ASSESSORAMENT NUTRICIONAL

TALLERS NUTRICIONALS

XERRADES INFORMATIVES

Truca i quedarem on et quedi més a prop

              608 315 022

També domicilis per a persones amb dificultat. (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès)
 isabelnutricio@gmail.com
Assessoria Nutricional
     "Isabel Valdivieso"
www.isabelvaldivieso63.wordpress.com



lunes, 24 de febrero de 2014

Dia Mundial de les Malaties Minoritàries - Día Mundial de les Enfermedades Raras

Reunió oberta de la Junta directiva de SIMACat.

El proper divendres 28 de febrer de 2014 es celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries.

Per aquest motiu creiem oportú fer una reunió de Junta directiva de SIMACat. oberta a tots els socis i simpatitzants. Trobar-nos i parlar una estoma sobre una mica de tot.

És una proposta agosarada, ja ho sabem. Però qualsevol pretext és bo per reunir-nos i explicar-nos el dia a dia.

Benvolguts companys, us proposo pel proper divendres 28 de febrer de 2014 a les 18,00 hores una trobada oberta a tots els socis i simpatitzants de SIMAcat.

El lloc serà el Bar Andalucia a la sortida del metro de Marina (L1 Vermella), el pretext és celebrar el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries amb una trobada tipus “Fem un cafè”.

Tot aquell que pugui venir serà benvingut. Fins llavors. Salut per a tothom.



Reunión abierta de la Junta directiva de SIMACat.

El próximo viernes 28 de Febrero de 2014 se celebra el Día Mundial de las Enfermedades Raras.

Por este motivo creemos oportuno celebrar una reunió de Junta directiva de SIMACat. abierta a todos los socios y simpatizantes. Reunirnos y hablar un rato de todo un poco.

Es una propuesta arriesgada, lo sabemos. Pero cualquier pretexto es bueno para reunirnos y explicar el día a día.

Queridos compañeros, os propongo el próximo viernes 28 de febrero de 2014 a las 18,00 horas a un encuentro abierto a todos los socios i simpatizantes de SIMACat.

El lugar será el Bar Andalucia a la salida del metro de Marina (L1 Roja), el pretexto es celebrar el Día Mundial de las Enfermedades Raras com un encuentro tipo "Tertulia de café".

Todo aquel que pueda acudir será bienvenido. Hasta entonces. Salud para todos.


lunes, 17 de febrero de 2014

Encuentro estatal de SIMA Central 2014




Un año más la Asociación Síndrome de Marfan celebrará su encuentro anual.

De nuevo la ciudad de Benidorm (Alicante) acogerá esta singular reunión de todos y todas los Afectados y sus familiares. 

Seguro que todos los asistentes tendrán un sentido recuerdo hacia todos los que desde la ausencia nos hacen recordar y mantener la esperanza.

Su legado es lo que nos hace seguir y seguir recordando a un maestro.


  

viernes, 7 de febrero de 2014

Decàleg per a reduir els riscos cardiovasculars

Decàleg per a reduir els riscos cardiovasculars (i 4)

Les persones som cos i ànima (esperit, intel·lecte, consciència, cervell,...). Un sense l’altre no podrem entendre l’esser humà. Solament cuidant el cos sense tenir molt en compte el nostre estat anímic, poca cosa aconseguirem per conservar i mantenir la nostra salut.

Anem acabant amb els tres últims Consells, que per ser els últims són també molt importants.

Vuitè Consell: Prevenir millor que curar.

Actuar a temps és la clau per reduir els riscos cardiovasculars. Fonamental és conèixer el nostra estat per viure amb salut. Seguir acuradament les recomanacions del nostre metge, prendre els medicaments que ens ha prescrit, en temps i forma, assistir als controls programats; són les millors eines al nostre abast per una correcta prevenció. Sempre molt més que patir un desagradable incident que pot comprometre la nostra salut.



Novè Consell: Tensions fora.

Les tensions de l’activitat laboral, de la vida quotidiana, de la família són el gran enemic de nostre cor. Les tensions emocionals afecten directament la salut del nostre cor. Ens hem d’imposar com sigui i de la manera que sigui, relativitzar tots aquells successos que ens angoixen i cercar alguna pràctica d’oci o entreteniment que ens alliberi de les tensions.



Desè Consell: Compartir.

Comunicar-se amb altres persones afectades per la mateixa malaltia que patim pot descarregar tensions, sempre que existeixi un intercanvi sincer d’experiències que ens permetin aprendre i aportar vivències. La família, els amics i les associacions tenen un paper fonamental amb la tasca de compartir.




Tots aquests consells convergeixen en una actitud que per a molts podrà semblar egoista, però cal enfocar-la sempre en positiu. Estimeu-vos a vosaltres mateixos davant totes les coses. Si vosaltres esteu be, els que estiguin al vostre costat també estaran be.

domingo, 2 de febrero de 2014

Decàleg per a reduir els riscos cardiovasculars

Decàleg per a reduir els riscos cardiovasculars (3)


Seguin amb el significat de les paraules. Perseverar, també segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és persistir en una manera d’esser o d’obrar. En llenguatge planer, no defallir i ser tossut en allò que ens pot ajudar o millorar en la nostra salut.

Tornem amb els Consells.

Sisè Consell: Controlar la pressió de la sang.

La pressió de la sang depèn de l’edat i el sexe de cada persona. En general sempre hauria d’estar per sota de 140/90 mmHg i fen un control anual ja n’hi ha prou. Com afectat per la Síndrome de Marfan cal estar per sota de 130/80 mmHg i el control ha de ser necessariament més sovint, mensual com a mínim. No val a badar, es molt fàcil anar a la farmàcia o si es té un aparell per prendre la pressió fer-ho. Si estem fora d’aquestes mesures, una consulta al nostra metge és la millor solució.




Setè Consell: Colesterol i glucosa.

Massa grassa i massa sucre no és bo. Revisar els nivells de colesterol i glucosa en sang són molt positius per reduir riscos cardiovasculars. Però no cal angoixar-se, per mantenir-los a ratlla amb una dieta sana (Primer Consell) i fent exercici (Segon Consell), ho podrem aconseguir. A títol orientatiu, si després d’una anàlisi de sang en dejú, el colesterol total ens surt per sobre de 160 mg/dl i la glucosa per sobre de 110 mg/dl, cal anar al metge.   


sábado, 25 de enero de 2014

Decàleg per a reduir els riscos cardiovasculars

Decàleg per a reduir els riscos cardiovasculars (2)


Aconsellar, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és indicar a algú tot allò que li convé.

Val a dir que no són consells gratuïts els que us volem transmetre. Són del tot interessats. Busquen el vostre benestar i la vostre salut. Què us pensàveu?

Però, continuem amb els Consells.

Quart Consell: Control del pes corporal.

L’indicador més fiable sobre el control del pes corporal és l’Índex de Massa Corporal (IMC). Per saber-lo cal dividir el nostre pes en quilos entre la nostra estatura en metres al quadrat. Per exemple: peso 90 quilos i la meva alçària és de 1,89 metres. Primer multiplicaré 1,89 m per 1,89 m, resultant 3,57 metres quadrats. Després dividiré 90 entre 3,57, resultant 25,21 quilos/metre quadrat (IMC). Si el resultat sobrepassa 25 tinc un lleuger sobrepès, per sobre de 30 seré obès. Llavors cal prendre mesures correctores.




Cinquè Consell: Reduir grassa corporal.


En castellà en diuen “la curva de la felicidad”. La grassa acumulada a l’abdomen, a la panxa, és perillosa per al nostre cor. El perímetre abdominal a nivell del màlic ha de ser més petit de 88 centímetres per a les dones i menys de 102 centímetres per als homes. En cas de superar aquestes mides, cal dieta i exercici.  



domingo, 19 de enero de 2014

Decàleg per a reduir els riscos cardiovasculars

Decàleg per a reduir els riscos cardiovasculars (1)


Dins les principals manifestacions de la Síndrome de Marfan, hi ha les afectacions del sistema cardiovascular, principalment sobre la arteria aorta en forma de dilatacions.

Amb l’objectiu de reduir els riscos cardiovasculars i millorar la qualitat de vida dels afectats per la Síndrome de Marfan, us proposem aquests 10 consells (Decàleg) que estem segurs que us podran ajudar a reduir aquests riscos.

Primer Consell: Una dieta equilibrada.

Una alimentació cardiovascular saludable és aquella equilibrada i variada, que inclou: fruita, verdures, amanides, peix blau, oli d’oliva, carns magres, cereals i làctics desnatats. S’ha de reduir o eliminar si és possible la sal, el sucre i l’alcohol, malgrat una copa de vi de tan en tan pot ser molt saludable.



Segon Consell: Exercici físic moderat.

Segons les nostres disponibilitats de temps i estat físic general, caldria dedicar mig hora al dia a fer exercici suau. Caminar, ballar, corre sense cansar-se, treure el gos a passejar, pujar o baixar escales; si es pot activitats a l’aire lliure. Qualsevol exercici és bo però sempre amb moderació i amb constància. No val feu-ho un dia i no continuar fins l’any que ve.



Tercer Consell: Deixar de fumar.

Fumar és una addicció perversa i perniciosa per tot aquell que la pateix. Si fumes cal que facis un seriós pensament en deixar-ho. Encara que siguin pocs els cigarrets, fumar multiplica els riscos de patir accidents cardiovasculars i cerebrals. Cal buscar ajuda mèdica, psicològica i farmacològica per reduir el consum, en un principi, i deixar-ho definitivament el més aviat millor. El benefici sobre la nostra salut serà tan gran, que ens compensarà els quilos que podem guanyar.  






viernes, 13 de diciembre de 2013

NADAL 2013





A la nostra societat i dins la nostra cultura en arribar aquestes dates es celebra un esdeveniment que la tradició cristiana ens porta a commemorar cada any. És el Nadal, el naixement de Crist.

Totes les cultures tenen el seu moment per commemorar alguna cosa o un moment que ha estat l’inici de la seva existència o la seva consolidació com a tendència d’un pensament dins les diferent cultures del nostre mon.

L’Islam, sense anar més lluny, celebra el més del dejuni, el Ramadán, o la festa de l’anyell, com a moments de gran importància per a la seva cultura.

Una peça fonamental a la nostra, és el Nadal. La finalitat rau en la trobada entre persones de la mateixa família, ja sigui directa o sobreposada; que procuren que dins aquesta conjuntura, transcorri l’esdeveniment en pau i en la major harmonia possible.

Tot pot passar. Que en sortim ben parats i que tinguem ganes de torna-hi per Sant Esteve, o que per Sant Joan encara ens recordem de la mala passada de l’oncle de França a l’hora dels torrons.

Les intencions són bones. Reunir-nos i passar una bona estona entre els nostres. Desitjar-nos que vinguin nous temps més favorables i, sobre tot, que tinguem salut per a tornar-nos a veure l’any que ve (a Cap d’Any sense anar més lluny, una setmana després).

 

L’associació d’Afectats per la Síndrome de Marfan a Catalunya (SIMACat), us desitja que la salut i l’harmonia us acompanyin totes aquestes Festes i que el Nou Any us porti el compliment de totes les expectatives que us hàgiu proposat.



domingo, 17 de noviembre de 2013

Assemblea 2013


CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS/ES 2013


En compliment del què disposa l’article 10 dels Estatus de l’Associació d’Afectats per la Síndrome de Marfan (SIMACatalunya), us convoquem a l’Assemblea General que es farà el proper dimecres 27 de novembre de 2013 a les 18,30 hores en primera convocatòria i a les 19,00 hores en segona convocatòria a l’Agència de Salut Pública, Pl. Lesseps, núm. 1 a Barcelona.

Amb la següent Ordre del dia:

0.- Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea 2012
1.- Memòria d’activitats 2013.
2.- Estat econòmic.
3.- Pla d’activitats 2014.
4.- Torn obert de paraules.


Si ets soci de SIMA Central també pots assistir.


miércoles, 16 de octubre de 2013

Dia Mundial de la Alimentación 2013


Dia Mundial de l’Alimentació

Un dia com avui però de 1945, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va marcar aquesta data cada any com el Dia Mundial de l’Alimentació.




Els sistemes alimentaris per a la seguretat alimentària i la nutrició són el tema central del Dia Mundial de l’Alimentació per aquest any 2013.

Un sistema alimentari està format per l’entorn, les persones, les institucions i els processos mitjançant els quals es produeixen, s’elaboren i es porten fins el consumidor els productes agrícoles.

En general els objectius del Dia Mundial de l’Alimentació són:

  - Estimular la major atenció a la producció agrícola a tots el països i un més gran esforç unilateral, bilateral i multilateral entre els ens governamentals i no governamentals.

  - Activar la cooperació econòmica i tècnica entre països en vies de desenvolupament.

· - Promoure la participació de les poblacions rurals, especialment les dones i els grups menys afavorits, en les decisions i activitats que afecten les seves condicions de vida.

  - Augmentar la consciència pública de la naturalesa del problema de la fam al mon.

  - Estimular la transferència tecnològica cap als països del tercer mon.

  - Promoure més el sentiment de solidaritat nacional i internacional en la lluita contra la fam, la malnutrició i la pobresa i assenyalar els èxits aconseguits en matèria de desenvolupament alimentari i agrícola.



Aquests objectius ens poden semblar molt llunyans i fora de les nostres expectatives com a societat. Malgrat tot dins el context que ens toca viure amb una profunda crisi econòmica no perden vigència.

L’idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) informa que la despesa anual en alimentació de les llars catalanes passa de 2.275 euros per les famílies d’un membre a 5.935 euros per les de quatre membres.

Amb les dades exposades cobrir les necessitats bàsiques en alimentació i aconseguir una nutrició correcta, es fan cada vegada més complicades per un sector de la població immers amb problemes d’atur i d’exclusió social.




La manca de d’atenció dels governants a les necessitats alimentàries d’un ample sector de la nostra societat, derivaran en problemes de malnutrició a llarg termini que s’agreujaran inevitablement, encara més, si les persones afectades pateixen una malaltia minoritària.


miércoles, 9 de octubre de 2013

Campanya de vacunació antigripal 2013.

A l’octubre neixen els bolets i apareix la grip.





Quan arriba la tardor a les nostres latituds els boscos canvien de color, oferint-nos un espectacle de colors difícilment comparable amb altres esdeveniments que ens obsequia la mare naturalesa.

Al sotabosc hi neixen els bolets i és una costum molt arrelada a la nostra manera de ser anar a “caçar-los”, tot fen servir coneixements ancestrals i descobrint llocs màgics que ens ompliran el cistell d’aquests singulars fongs.




De la mateixa manera que apareixen els bolets, apareix la grip. No pas al sotabosc, però si als esforçats “caçadors” o a qualsevol persona que aquest virus pugui colonitzar.

No obstant, hi ha persones més propenses a ser hostes de la grip. Tots aquells que patim malalties cròniques, la Síndrome de Marfan sense anar més lluny, malalties respiratòries, diabetis, insuficiència renal. Personal sanitari, persones internades en institucions tancades i població que es considera de risc com ara embarassades i persones de més de 60 anys.

Tots aquests grups de població cal que es vacunin de la grip.




Malgrat el moment més propens a patir la grip és durant els mesos de desembre i gener, s’inicia la vacunació en aquestes dates degut a que l’activitat de la vacuna es presenta en major intensitat passades entre dues i quatre setmanes de rebre la punxada.

Aquest any no es preveu una grip gaire agressiva, una coneguda emissora de radio informava de les declaracions del cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Els virus de la grip estacional que s’espera per aquest any són gaire be els mateixos que els de l’any passat i de l’anterior.

Malgrat aquestes afirmacions, si la grip l’empren amb nosaltres, la febre ens pot pujar quasi a 40 graus, la tos seca, mal cap i de coll, nas tapat, malestar general i dolors musculars ens faran la guitza 8 dies o una setmana en el millors dels casos.

Però, alerta, la campanya passada la incidència màxima de la grip es va situar en 414 casos cada 100.000 habitants a mitjans de febrer de 2013.

Enguany, el Departament de Salut ha adquirit 1.200.000 dosis de vacunes de la grip estacional. Unes 50.000 dosis menys que l’any 2012 i unes 20.000 dosis menys que l’any 2011, aquí també es fa sentir la crisi.


No val a badar, cal prendre mesures i reservar dia i hora, a partir del començament de la campanya de vacunació per rebre la punxada anual i com a mínim estar protegits de la grip. No evitarem agafar la grip, però segur que serà menys forta i més tolerable. 


lunes, 30 de septiembre de 2013

Copagament medicaments hospitalaris.


Copagament a les farmàcies dels hospitals.

El passat 18 de setembre de 2013, el Butlletí Oficial de l’Estat (B.O.E.) publicava una Resolució del Ministeri de Sanitat, en la qual establia el copagament de 42 medicaments que generalment els proporcionen les farmàcies dels hospitals als malalts no hospitalitzats.

A partir de l’1 d’octubre de 2013, s’hauria d’abonar el 10% dels cost d’aquests medicaments fins un màxim de 4,20 euros.

Aquests 42 medicaments, tècnicament anomenats de diagnòstic hospitalari, generalment de cost elevat, van destinats a malalts crònics o amb malalties greus (càncer, artritis, hepatitis, esclerosi múltiple i tractaments de fertilitat).

Malgrat les notícies aparegudes en el sentit que totes les Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol estaven d’acord amb l’aplicació d’aquesta Resolució. Hores d’ara ja hi ha algunes Comunitats, entre elles Catalunya, que no aplicarà, de moment, aquesta mesura.

No vol dir que no l’aplicarà, sinó, que ara per ara, és precís fer una revisió a fons dels criteris per tal de decidir la seva idoneïtat.




El Departament de Salut està d’acord amb el criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que estableix que cap tipus de recurs addicional por cofinançar les prestacions sanitàries públiques comporti una barrera per accedir-hi, especialment en el nostre país amb un model de Sistema Nacional de Salut (CatSalut) finançat mitjançant els impostos generals i de forma progressiva.

Segons es desprèn del concepte de copagament, aquest té dos objectius: el dissuasori i el recaptatori.

Val a dir que en aquests tipus de malalts no si val a dissuadir cap comportament abusiu o convulsiu, sinó que les pròpies malalties que combaten, els fan imprescindibles i necessaris per una qualitat de vida mínima.

Respecte al recaptatori, no és el preu, no és el cost pròpiament dit, és el fet d’haver de pagar per un medicament, insisteixo, imprescindible i necessari pels afectats per alguna de les malalties citades.

De nou i en mica en mica es va estrenyent el cercle sobre les persones que malauradament estan afectades per alguna malaltia o greu, com les ja esmentades.

Sota el concepte de crisi s’amaguen polítiques restrictives i es limita cada vegada més l’accés a una sanitat universal i de qualitat reconeguda.

Aquesta és una mesura més. On acabarà?      



miércoles, 11 de septiembre de 2013

Diada Nacional de Catalunya


Una persona cada 5.000


La proporció de persones possiblement afectades per la Síndrome de Marfan en relació al total de la població, es fixa en una persona cada 5.000. Aquesta dada és pràcticament tota la informació disponible fixada sobre la prevalença d’aquesta malaltia.

Avui 11 de setembre, se celebra la Diada Nacional de Catalunya.

L’acte de més rellevància que avui se celebrarà serà, sense cap mena de dubte, la Via Catalana cap a la Independència.

Un acte reivindicatiu i popular que unirà durant 20 minuts els dos extrems de Catalunya, des de La Jonquera fins Alcanar, per una cadena de persones agafats de les mans.




A les 17 hores 14 minuts s’iniciarà l’acte. Precisament coincideix amb la data 1714 en que va capitular la ciutat de Barcelona davant les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).

Seran més de 400 kilòmetres els que uniran els participant agafats de les mans. Es pot calcular que aproximadament en seran al voltant de 400.000 persones les que tots faran aquest gest d’agafar-se les mans.

Tenint en compte que una persona de cada 5.000 pot estar afectada per la Síndrome de Marfan, en seran unes 80, a tot estirar, que ens representaran en aquest acte multitudinari.

Indistintament de l’ocasió i del moment, volem fer palès la necessitat i el desig que es segueixi i s’incrementi la investigació, l’atenció i el seguiment de tots els afectats per la Síndrome de Marfan i la resta de malalties minoritàries.

Desitgem i necessitem que les nostres autoritats, que avui especialment es deixaran veure, que s’afalagaran amb complaences de tota mena, siguin sensibles, responsables i valents amb les decisions que els hi toqui prendre i segur que ens afectaran a tots nosaltres.


lunes, 2 de septiembre de 2013

Hidratació II



Equilibri hídric.



Per estar ben hidratats és necessari refer els líquids que anem perdent, mitjançant les begudes i els aliments. Això es coneix com equilibri hídric i es fonamental per a la nostra salut.

Val a dir que és com una balança que cal que estigui el més anivellada possible, entre els líquids que ingerim i els que perdem.

Les pèrdues diàries de líquids es produeixen majoritàriament per l’orina, per les femtes, la transpiració cutània i la respiració. A més a més, factors com la sudoració o en situacions de diarrees o febre, les pèrdues de líquids poden augmentar. D’aquestes maneres, les pèrdues netes diàries poden oscil·lar entre 1 i 3 litres.

El nostre cos no disposa de mecanismes d’emmagatzematge hídric prou eficient. Per això, cal compensar les pèrdues i es fa del tot necessari ingerir líquids. De fet, entre el 75% i el 80% de les necessitats hídriques del nostre organisme les obtenim bevent.

Diferents estudis científics han demostrat que variar els líquids que anem prenent durant tot el dia ajuden a beure més i equilibrar les necessitats d’hidratació i reduir el perill de deshidratació.



L’aigua és la beguda per excel·lència. Apaivaga la set. Malgrat la que surt per l’aixeta pot tenir mal gust segur que ens farà passar la set. N’hi ha embotellada de múltiples marques i orígens, tractades, minerals, naturals i amb gustos de tota mena. Però per fer passar la set com l’aigua no hi res.

El sucs de fruites naturals tenen un 90% d’aigua i aporten propietats de la fruita fresca que són fets, i a més aporten energia.

Els batuts poden arribar al 80% d’aigua depenent del què estiguin fets.

El refrescos són begudes compostes quasi bé per un 90% d’aigua, poden contenir sucs de fruites, vitamines, minerals i moltes altres substàncies. De diferents sabors, amb sucre o sense, amb gas o sense. Fan passar la set o en poden donar més, el que si aconsegueixen és ingerir més líquids.

Els làctics, depenent si són sencers, desnatats o semidesnatats, solen tenir entre un 80% i un 90% d’aigua, però són la primera font de calci de la nostra alimentació, a més d’aportar nutrients molt necessaris pel nostre organisme.

Les infusions són aigua en un 98%. Es preparen fen bullir aigua amb plantes de diferents sabors i propietats i es poden prendre calentes o fredes, a gust de cada persona o època de l’any, són l’alternativa eficient per aquells que no beuen suficient.
 

Com s’hidrata el nostre organisme?

Principalment al beure. L’aigua i d’altres begudes com infusions, refrescos, sucs, caldos o làctics cobreixen la majoria de les nostres necessitats diàries.

Els líquids que contenen els aliments. Sobre tot fruites i verdures tenen alts continguts en aigua. Com exemple cal citar la síndria que amb un considerable 98% d’aigua ostenta el primer lloc de les fruites amb més contingut d’aigua, i cal dir que és aigua orgànica no mineral, és a dir, que la planta l’ha incorporat i ens la ofereix de manera que s’absorbeix directament pel nostre organisme.



I per finalitzar hi ha petites quantitats d’aigua, no més de 300 mil·lilitres diaris,  que es produeixen en el nostre organisme per diferents processos metabòlics de proteïnes, lípids i hidrats de carboni.

Informació extreta de l’Observatorio de Hidratación y Salud (OHS).

jueves, 1 de agosto de 2013

Hidratació I


Hidratació a l’estiu. 

Una manera de reduir el perill de deshidratació.





Aquell període de l’estiu que dura entre quatre i sis setmanes, comprés entre juliol i agost, durant el qual sol fer molta calor l’anomenem canícula.

La canícula d’enguany està sent, com no podria ser d’altra manera, sentida i xafogosa.

A l’inrevés de l’any passat, ens ha sorprès després d’un juny humit i suau.

Ara és el temps que cal tenir molta cura en hidratar-nos, beure líquids. Cal evitar la deshidratació. La qual cosa ens sobrevindrà si no pensem en ingerir begudes encara que no tinguem sensació de set.

Les necessitats d’hidratació varien en funció de l’edat, el sexe, les condicions de temperatura i humitat o de l’esforç físic que realitzem. Per tot això es fa necessari conèixer la quantitat que cada persona ha de beure. A part de l’aigua, les infusions, els refrescos, els sucs, caldos o làctics, que diàriament aportem al nostra organisme.

La hidratació es fonamental per a la nostra salut. Intervé en moltes funcions fisiològiques com ara la digestió, la respiració o la termoregulació, i afecta clarament el rendiment físic i mental. Més de la meitat del nostre cos és aigua. Per tant, cal beure el necessari per a mantenir un nivell d’hidratació estable i adient a cada persona.

Ens hidratem fonamentalment al beure: aigua, infusions, refrescos, sucs, làctics o caldos. També amb els aliments, com fruites i verdures.

El més important és que cada persona begui la quantitat que necessiti. Aquestes necessitats varien segons l’edat, el sexe, l’activitat física, la temperatura i la humitat ambientals, entre d’altres factors. Segons els experts les dones necessiten de mitjana diària d’uns 2,2 litres de líquids i els homes uns 3 litres.







Risc de deshidratació.

Les necessitats de líquids del nostre organisme poden augmentar en situacions determinades, quan hi ha altes temperatures o es fa un esforç físics intens. En aquestes circumstàncies, les necessitats hídriques poden ser molt per sobre de les normals.

Cal tenir present que el nostre cos perd fluids constantment, també al realitzar les activitats quotidianes. Al treballar, quan s’estudia, al anar a comprar o fer les feines de casa, podem perdre més líquids d’allò que seria normal. Portar una ampolla d’aigua, un suc o qualsevol refresc, una infusió a la taula d’estudi o treball, són maneres de recordar que cal beure encara que no es tingui set.

Hi ha certs moments que el risc de deshidratació pot ser un perill. Per exemple quan les temperatures s’enfilen o es fa esport intens a hores poc adequades, es pot arribar a patir una davallada excessiva de líquids i aparèixer el rics de deshidratació. Són aquests moments quan cal tenir especial atenció a la hidratació i augmentar la ingesta de begudes. Optar per begudes amb bon sabor segur que afavorirà que sigui molt més agradable beure i reduir el perill de deshidratar-se.


Informació extreta de l’Observatorio de Hidratación y Salud (OHS).